El nucli més antic del municipi constitueix avui un conjunt monumental format pel temple de Sant Vicenç de Malla, el cementiri municipal que li fa costat i la casa rectoral amb el museu local, vorejats per un conjunt de places i espais de reunió i esplai.

El seu origen es remunta al segle X. Llavors era un temple d'una nau. Entre els segles XI i XII es va aixecar l'edifici romànic que ha perdurat fins als nostres dies, de tres naus, separades per arcs de mig punt i capçades amb absis semicirculars decorats per l'exterior amb arcuacions cegues i franges llombardes.

A finals del segle XI i es van construir el campanar de torre i la portada de la façana sud, amb columnes, capitells i arquivoltes esculpits, desmuntada i traslladada a Vic a finals del segle XIX.

En època moderna, l'absis central va ser enderrocat i substituït per un cos quadrangular en el qual, el segle XIX, es va obrir la nova porta d'accés al temple, un cop anul·lada la romànica. Entre 1977 i 1979 es va fer la primera restauració de l'església, promoguda per la Diputació de Barcelona i dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs. Entre 1983 i 1986, la Diputació va concloure la restauració sota la direcció de l'arquitecte Antoni González. Aleshores es van reconstruir l'absis central i la portada.

II. L'entorn

Durant la segona etapa de restauració de l'església se'n va remodelar l'entorn, conformat ara per una successió d'espais i places, on es reuneixen els mallencs per celebrar les seves festes.

III. El cementiri municipal

Va substituir el vell cementiri parroquial que s'estenia al voltant del temple. El nou cementiri està disposat com un contrafort graonat del turó del Clascar (ocupat en temps medievals pel Kastro Ursalitano), amb murs llisos de pedra artificial blanca, darrere dels quals hi ha dos pisos de nínxols prefabricats, i, al davant, a terra, una lleixa de marbre per a inscripcions i ofrenes. Va ser projectat pels arquitectes Pere Riera i Josep M. Gutiérrez (1983-1984).

El 1985, el nivell inferior va ser remodelat per A. González conjuntament amb tot l'entorn de l'església.

1) Restes d'un mur dels segles X-XI, pertanyent, possiblement, a l'antiga casa del castlà del castell de Malla.

2) Sala del Teatre de Malla, construïda en els baixos de la rectoria entre 1987 i 1997, segons projecte de l'arquitecte Pau Carbó.

3) Museu de Malla, on s'hi exposen peces arqueològiques i artístiques trobades durant la restauració de l'església o cedides pels habitants de Malla, a més d'alguns elements escultòrics i litúrgics pertanyents al temple. La instal·lació museogràfica va ser dissenyada per Lourdes Borrell i Olga de la Cruz.